El Clot de la Unilla
PRESENTACIÓ
Em dic Àlex Perea i sóc un jove de 16 anys que està cursant el segon any de batxillerat. Vaig néixer a Lleida i la major part de la meva vida he viscut a Alguaire, un poble que està situat a la comarca del Segrià, a 15 km de la capital.
Els plans d’Alguaire, a la primavera, semblen una pradera fèrtil i ufanosa. Però entre maig i juny, desprès de la sega, s’instauren els colors de la sequera i el paisatge es fa difícil d’apreciar. Els camps de secà, desforestats i pedregosos, amb moltes zones ermes, i bona part de l’any sense vegetació verda, no resulten atractius.
Però resseguint el camí que ens porta als Plans de la Unilla, en una zona de declivi del terreny i fent frontera amb el terme d’Almenar, ens trobem amb una bassa extensa i plàcida d’aigua acumulada, que pot fins i tot inundar el camí, com a resultat de les pluges de la tardor, del final de l’hivern i la primavera.
Aquest espai és el Clot de la Unilla, una conca endorreica que ens sorprèn per la seva bellesa i perquè es tracta d’una petita reserva natural, un reducte de biodiversitat enmig d’un ecosistema estepari. Per això la presència d’una arbreda aquàtica, canyissars i sisques, marges verds, tapissos de fenàs i de floretes de tots colors, envoltant una tolla on diverses espècies d’ aus migratòries i autòctones, fan sentir la seva presència, donant vida a un escenari singular que sobrepassa qualsevol expectativa.
AGRAÏMENTS:
A la Pilar Mallol, professora associada del Departament de Medi ambient i ciències del sòl de l’ Escola Tècnica Superior d’ Enginyeria Agrària. Qui m’ha ensenyat eines metodològiques per estructurar correctament un TdR i facilitat recursos per accedir a la informació tècnica.
​
Al Delfí Sanuy, catedràtic del Departament de producció animal. Per la seva experiència i consell per observar la fauna, especialment les aus. I per posar-me en contacte amb el Grup de Natura de les Terres de Ponent. Associació amant de les nostres contrades a la què he recorregut, sovint, per identificar els exemplars que he anat fotografiant.
​
També voldria recordar i retre un petit homenatge al professor Àngel Biosca, que ens va apropar al món apassionant dels “Birds” i a qui lamento no haver pogut demanar ajuda i aprendre de la seva expertesa.
